Fotografies amb limitacions
A classe vam tenir l'oportunitat de veure l'obra d'Erik Estany "del que passa fora", un projecte fotogràfic on es mostren diferents realitats des d'una mateixa perspectiva. L'artista va recopilar imatges preses només des d'una finestra (la de casa seva) i les va analitzar i explotar fins a treure'n significats, històries, reflexions.
La nostra professora d'audiovisuals ens va proposar que ens apropessim a la seva tècnica posant-nos una limitació com la seva (només fer fotos des de la finestra) per jugar una mica i veure què en podia sortir.
Jo visc a Granollers i la meitat de la meva familia viu a Barcelona, per això des de ben petita he passat innumerables estones dins d'un tren i sempre m'ha fascinat el que passa dins d'aquests vehicles. Els trens son espais on persones que no ens coneixem de res ens trobem durant una estona i no interactuem gaire, però ens analitzem els uns als altres i al paisatge (si no estem revisant el nostre telèfon). Els trens son un caos durant tot el dia, per un mateix seient poden arribar a passar centenars de persones en menys de 24h, per això quan agafo l'últim tren de la nit (que gairebé sempre va buit) sento una tranquil·litat que m'abraça; fora les finestres només es distingeixen llums a la llunyania i a dins el bagó puc sentir un silenci ofegat pels soroll de les vies.
Aquest moment tan íntim que comparteixo només amb els pocs passatgers que fan tard al toc de queda és el que vaig escollir per fer aquest treball. Les meves limitacions van ser l'espai (no podia sortir del tren), el temps (el trajecte del tren, uns 15 minuts)
